Caram amb els nipples de la sirena d’starbucks!

En el post anterior, em sobtava que la sirena d’starbucks es preguntés pels seus “nipples“.

Així que buscant informació per la xarxa he trobat que Starbucks va haver d’esborrar els nipples del seu logo perquè, segons l’oficina de patents i marques d’EUA, la dona amb els seus nipples podia denotar obscenitat i llavors és improcedent registrar-ho. Per això, no hi ha nipples…

Però l’obscenitat no acaba només amb els nipples. Si vegeu l’evolució del logo, inicialment la figura representada és una “melusina” i no una sirena. I què és una melusina?

Vale, una melusina és una nereida amb dues cues. Durant l’evolució del logo van anar estilitzant la figura, feminitzant-la i aquí comencen els problemes. Entre els nipples i les dues cues obertes, la figura va ser censurada pels conservadors que opinaven que la melusina els invitava a que se la tiressin…

Llavors van decidir fer un “close-up” del logo. Van retallar la figura de la  melusina del melic cap amunt i així és com la veiem avui en dia: sense nipples i sense les cues obertes.

passo de traduir “nipples”… pq m’agrada més com sona en anglés!

Fídel a la meva marca, m’encanta l’idea de “The Bubble Project” de Ji Lee.

El Ji ha col·locat 15.000 adhesius en forma de globus de comic (les bubbles) per diferents llocs de NY. Deixa que la gent escrigui el que vulgui a dins dels globus i després en treu fotos per publicar-ne un llibre.

A la pàgina web pots descarregar-te les “bubbles” i penjar-les per la teva city, vols saber que pensen els teus veïns de la publicitat urbana???

El seu manifesto

“Our communal spaces are being overrun with ads. Train stations, streets, squares, busses, and subways now scream one message after another at us. Once considered ”public”, these spaces are increasingly being seized by corporations to propagate their messages solely in the interest of profit. Armed with heavy budgets, their marketing tactics are becoming more and more aggressive and manipulative. We the public, are both target and victim of this media attack. The Bubble Project is the counterattack. The Bubbles are the ammunition. Once placed on ads, these stickers transform the corporate monologue into an open dialogue. They encourage anyone to fill them in with any form of self expression, free from censorship. More bubbles mean more freed spaces, more sharing of personal thoughts, more reactions to current events, and most importantly, more imagination and fun.”

La birra és simple, els homes també. Però les dones som diferents…

Què voleu que us digui… m’ha fet gràcia!

El nou anunci de Durex, què us sembla?

allò dels doble sentits…

Genial la campanya publicitàira de les cremes depilatòries Veet que ha sortit aquesta setmana amb el canvi de president dels EUA. Porta per eslògan “Goodbye Bush” i el faldó de sota és del TheDaily Telegraph d’Austràlia.

La traducció més encertada és: “Adiós vello público” (i com no, “Adiós Bush”). Ben buscat, s’ho mereix!

Eliminats per una hamburguesa…

Als EUA , Burger King ha tret la promoció “Whopper Sacrifice” que consisteix en donar una hamburguesa gratis per cada 10 contactes que un usuari de facebook elimini de la seva llista d’amics.

Un guiño a la crisi? Potser si que la gent té gana però es que van morir d’èxit! A la primera setmana ja s’havien eliminat 233.906 contactes de facebook!

Amics, si us canvien per una hamburguesa… Millor canvieu d’amics!!!

La publicitat d’Audi m’encanta!

Qui no vol un audi després de veure aquests anuncis???

És que em donen molt bon rotllo! I els cotxes… mal no estan!

I LOVE Jean Yves Lemoigne

Vraiment fantastique, tres beau, magnificent! Je l’aime!!!

http://www.jeanyveslemoigne.com/

 

 

T’imagines el malson del Facebook a la vida real?

La vida online ha intentat ser una rèplica de la vida real moltes vegades. Des que el senyor “finestres” va decidir muntar un escriptori virtual, que el correu fos electrònic, els llibres digitals, la tele i les pelis digitals, els alter-egos digitals en plataformes com el SecondLife… Altres coses, gràcies a déu, no s’assemblen gens a la vida real: olé per la banca online sense cues!, les tendes virtuals, l’edició fotogràfica digital… Això sí, ara tothom entén de tot: de finances, coolhunter, de dissenyar, fotografia, etc etc.

 I avui en dia qui no té telèfon mòbil, una web, un blog, correu electrònic o un messenger, facebook, flickr, etc etc… sembla ser que és un bitxo d’un altre planeta. Tot són modes, i espero, desitjo i imploro que algú es carregui el Facebook. Al principi les xarxes socials molen. Et retrobes amb vells amics, coneguts i persones que has volgut oblidar, tornes a saber d’elles. La xarxa és poderosa. Però el facebook és una relació exhaustiva: et recorda els aniversaris, envies concursos, regals, videos, fotos, et posen etiquetes que no vols ni recordar i et sentencien davant dels teus coneguts, futurs caps de feina i s’entera fins i tot la teva mare del que estaves fent el divendres per la nit, per culpa del punyetero facebook, el cunyat bocasses i el paparazzi de turno que ha penjat graciosament les fotos horribles que no va saber fer millor.

Vaja, que si no us convenço mireu el vídeo de com seria el facebook a la vida real:

Entrada de cine: a 181 €

Sí, sí. Heu llegit bé. Si voleu anar als cinemes de Shinjuku Piccadilly, unes noves sales a Tòquio, prepareu la cartera! En aquests cinemes la sala

VIP amb un parell de butaques val 30.000 Yens; al canvi uns 181 euros. Si la voleu llogar per tot l’any, podeu per 30 milions de yens. 

O si preferiu una butaca forrada amb pell de disseny italià surt més econòmica, uns  5.ooo Yens, 30 euros.

Les crispetes suposo que són massa vulgars, però serveixen martinis amb diamants a 15.000 €  i hamburgueses a 108 €.

Totes les sales disposen d’un model de projector dels millors del mercat:  el Christie’s DCP.  Al vestíbul principal, hi ha el monitor LCD més gran del moment amb 108 pulgades (Sharp LB-1085 LCD).

La moda del cinema de luxe va nèixer a Austràlia i es va extendre per Bangkok, Singapour, Bombay Dubaï, El Cairo i Tel-Aviv. Als EUA ja

existeixen més de 300 sales d’aquestes característiques. Com a valor afegit, són la repera!, pots reservar per internet les butaques enumerades,

servei d’aparca-cotxes, porter, ludoteca, servei de càtering de luxe…

I a Espanya preferim la pirateria que anar al cine… M’ho apunto per al proper viatge a Japó! Sayonara!