“Vengo a enseñaros un mundo sin reglas, sin controles, sin fronteras… Donde todo es posible. ¿Adónde vamos después? Es una decisión que os dejo a vosotros. – Neo”
¿Crees en el destino? ¿Crees que tienes el control de tu vida? ¿Qué es la realidad?
Vaja, que profund… Matrix cumpleix 10 anys i la veritat és que ha marcat un antes y un después en l’era dels FX al cine. Però… La versió de Cruz y Raya a l’espanyola també és molt autèntica :) Enhorabona NeOFanS!
L’Atleti… me mata!
Si és que s’ha de ser de l’Atletico de Madrid per entendre-ho, però aquesta gent sap el que és la passió 
… aquesta setmana la filla dels veïns fa un anyet. La veritat és que per les nits es nota que serà com la nena de l’anunci o si més no, cantarà òpera.
… eSTeRBaChs desitjant dormir 8 hores de nou…
En breu, prometo penjar fotos de l’eSTeRBaChS i un lamborghini londinense…
però de mentre, conformeu-vos amb el murciélago (segur que compensa
Si sí amics! Epi i Blas, don pin pon, l’espinete i tots els muppets han tornat! Per TVE2 a partir de les 8h del matí.
Ara no sé, però quan el vaig començar a veure es deia Abréte Sesamo (m’enrecordo pel cuento d’Ali Baba i els 40 lladres que feien servir la mateixa frase per obrir la porta de la seva guarida! Que copions!) i després quan es van incorporar tots els raritus disfressats (un porc espí rosa, una gallina xica tica ballarica… groga com una llimona, etc) es va dir Barrio Sesamo.
Bé, doncs això… a qui li hagin tret els punts del carnet de conduir (i no es quedi amb menys punts que l’Espanyol ¡! ) i hagi de recordar que es la derecha y la izquierda, el cerca y lejos… o bé, qui necesssiti classes d’economia a l’estil Barrio Sesamo per entendre alguna maleida cosa del que està passant en aquest món de crisi… Epi i Blas ens explican les trepalleries del Madoff-monstre dels dòlars:
Via Jorge!
…la publicidad me está carcomiendo por dentro… ¡Qué bueno!
Pobres ovelles…
I el guanyador del concurs de geisers de coca-cola light i mentos…
Per als amants de la birra i Star Wars… Arturito es ahora Beerturito!
Beer2’s technical specs:Head – 1945 chrome BLC utility light shell.
Eye – vintage movie camera lens w/adjustable spring-loaded aluminum casing.
Body – 4.7 liter “adult soda” mini-keg.
Legs – propane tank valve handles, brass spacers, drilled-out washers, pair of aluminum Lady Josephine shoe butler (wall-mounted shoe shine holders).
Feet/base – 3 mini bread loaf pans, lamp hardware and a 1/2″ precision drilled aluminum base plate.
+assorted nuts, bolts, screws and, of course – lockwashers!
Tota una denúncia al capitalisme amb estil anarquista del s.XXI::
Enric Duran, conegut per ‘l’estafador solidari’ o el ‘robin hood del segle 21′, va aconseguir en 3 anys crèdits per 492.000 euros de 39 entitats bancàries diferents fent ús d’una professió inventada (la d’informàtic!) i amb nòmines falsificades. El 17/9/08 comunica la quantia obtinguda en préstecs i manifesta la seva voluntat de no tornar aquests diners. Fuig del país i, al cap de sis mesos -aquest mes de març-, va tornar a Barcelona. Quan va fugir Enric Duran tenia una ordre judicial de detenció per un delicte d’estafa. Duran que era a l’edifici central de la UB, tancat amb els estudiants que protestaven contra el procés de Bolonya, va ser capturat pels Mossos d’Esquadra el dimarts passat.
Duran ha destinat els diners als moviments socials que miren de construir alternatives. Tot i que ha anunciat públicament que no pensa tornar els diners, defineix la seva acció com un acte d’insubmissió a la banca, com una nova forma de desobediència civil: anticapitalista, antiespeculativa. Si trobeu les publicacions del moviment, feu-hi una ullada i comparteix la mentalitat!
El seu manifest:
VISIBILITZEM EL GOVERN AMAGAT, CONSTRUÏM UNA ALTRA SOCIETAT”
Època de turbulències econòmiques! Els bancs, ens roben. El 95% dels diners són creats per bancs privats a través de crèdits sense una base en diner real, i a sobre els hem de pagar interessos. Guerres i finances, es retroalimenten. Els poders financers s’apropien dels recursos naturals i humans del planeta, i amb la seva necessitat d’un sistema de creixement exponencial per a poder sobreviure, ens endeuten el present i ens hipotequen el futur sense vergonya. La crisi energètica i el pic del petroli són temes cada vegada més present i inaplaçables, al mateix temps que la crisi alimentària conseqüència de la pèrdua de sobirania alimentaria per la concentració del poder en poques empreses i de l’especulació que es trasllada als aliments bàsics dels països més pobres. I davant d’això, callem? Els moviments socials no volem callar!
Bancs i caixes financien empreses assassines mentre insisteixen en fer-nos creure que tenen ànima, s’embutxaquen els guanys, i socialitzen les pèrdues. Els poders financers són immunes al poder judicial i mitjançant el seu poder per crear diner, completament antilegítim i antidemocràtic, aconsegueixen controlar els governs de tots colors en funció dels seus interessos i amordassar o esbombar els mitjans de comunicació de masses segons els convingui. Ja se sap, qui paga mana. Però realment, no som totes les que ho paguem?
Mentrestant, els moviments socials estem coent poc a poc les alternatives, formant grups amb un caràcter local, assambleari i autònom, que s’enriqueixen amb trobades comunes per enxarxar i debatre. Volem ser més autònoms i actives, no pensar que les coses canviaràn per si soles o esperar que els poderosos les canvïn, sinó actuar per a canviar-les, desobeir a la banca, fer un pas endavant. Apostem per l’autogestió de les nostres vides, deixant-nos espai per a ser veritablement lliures, desesclavitzades del treball per compte d’altres i de servir interessos que no són els nostres. Creiem en l’educació de persones lliures, que pensin per elles mateixes. Construïm mitjans de comunicació alternatius, decreixem i compartim recursos i missatges diversos. Estem en marxa!
L’economia real s’ha convertit en un apèndix de les finances, però aquest sistema de creixement infinit topa amb uns límits: l’únic planeta que tenim, amb els seus limitats recursos. Mentre els qui ostenten el poder invisible continuen debatent com serà el nou ordre que rellevarà l’actual crisi estructural, els pobles tenim la responsabilitat d’actuar. El poder no és tal sense obediència i sense por. Els moviments socials som capaços si ens ho creiem, d’oposar-nos a la dictadura econòmica tramada a esquenes de la població i estem construïm una altra societat, ara i aquí. Aquí i ara!
