Què bo! Llegint el blog del Marc Belzunces comenta que a la feina li van arribar els gràfics del sismògrafs de Barcelona durant la final de la Champions i mostraven petits pics en els moments del gols del Barça.
Aquí podeu veure els gràfics dels Barça-terratrèmols!!!
Sushi on the go… si el Sushi està de moda que podem fer per desprestigiar-lo? Bé, aquí entra en joc els reis del menjar basura, els americans.
Quina n’han fet ara? inventar el Sushi Popper, o el pirulo de sushis per aclarir-nos. A més, de tonyina amb salsa picant!!! influència mexicana (com a tot arreu on vulguis anar a menjar dels EUA trobaràs que el cuiner és mexicà).
Bé, la cosa es començarà a vendre aquest estiu pels EUA i per la resta de continents progressivament. Jo no m’ho creia fins que ho he vist… I tot i que no sé pillar-los amb palillos em nego a menjar-me un sushi sense sucar-lo jo mateixa amb soja i wasabi!
Bufff… no m’imaginava de què podia ser aquest anunci.
La veritat és que sense tenir una alèrgia molt pronunciada a la primavera, si que estic farta del polen groc de Terrassa i de les volves de pelusa que es posen per tot arreu. Alguna solució original senyors de Benadryl?
Encara estic paint la notícia de què ja existeixen empreses com 23andme, Knome o deCodeme que t’envien un kit a casa per desxifrar el teu genoma personal. La cosa funciona molt fàcil (massa!): reps una espècie de gadget a casa al qual li escups, l’envies a un laboratori a quien sabe donde i, en pocs dies reps per internet una contrassenya per accedir al teu anàlisis del genoma. Si no lo veo no lo creo! Doncs si, mirant per la xarxa veig que Michael Arrington penja al seu blog el seu genoma. Molt bé xaval, demà mateix tens un munt de correus de les farmacèutics abasallant la teva futura diabetes (i no vull dir més per no desitjar-li malastrugança al tiu aquest).
Si llegir el futur per les mans, els pozos de café, el romero, les cartes o les cartes astrals ja em semblava lamentable… que dir-vos del negoci del genoma personal. Què on està el negoci? En la genómica personal online, i fins i tot, ja s’encunya el nom de “marketing genético“.
Més dades i retorno al perquè del marketing genètic.
23andme: està fundada per la dona de Sergey Brin de Google (jo cada cop que veig google + dades personals ja tremolo…).
Knome: passo de comentar-la perquè només a la seva pàgina inicial veig que es venen fins i tot per l’ebay… on està la moralitat científica, mèdica, ètica i legal???
deCodeme: té laboratori a Islàndia i era pionera en el mercat fins que 23andme ja ha rebentat el mercat de preus i ofereix els test genétics per 399 USD en contra dels 1000 USD que tenen deCodeme.
Aha… I aquesta diferència de preu? Bàsicament, tu dones TOTA la teva informació genètica a una empresa, que guardarà les dades i segurament et cobrarà una taxa anual o mensual per accedir a futurs descobriments relacionats amb el teu perfil genètic, t’ensenyaran i et proposaran costums, hàbits, productes més saludables, etc… Es parla que en uns anys ja ens faran un DNI genètic. Ull, que a Espanya ja està agafat el domini: testgeneticos.com
Avui en dia, d’il·lusions és difícil viure però bé… s’intenta! I concentrar-les en cinc minuts com ho fa Hans Klok és tot un exercici brutal contra natura. Tot i que la màgia sembla alguna cosa que intriga, tranquil·la, sospitosa, curiosa, i mil adjectius més, aquesta exposició de Klok estressa a qualsevol! De totes maneres, s’ha de dir que és tot un jefe de la màgia!
I parlant de jefes, això és lo bo de tenir-ne un que està a l’aguait de coses sorprenents com aquesta i d’altres 
Aquests dies estem veient la campanya de la nova cervesa Mahou Light:
Tot i que m’encanta aquesta birra i passar de les coca-coles… Veig que no he fet un gran canvi. O sinó perquè els anuncis de coca-cola em semblen iguals que el de la mahou???
Hi ha gent que recorda la seva primera paraula, la seva primera joguina o les seves primeres sabates… Jo recordo la meva primera cançó que tatarejava amb prou feines quan tenia mesos. Als meus incis, la versió que deuria escoltar de l’opera Carmen de Bizet per la ràdio hauria de ser, per dates, la del gran mestre Luis Cobos.
Però trastejant pel youtube he trobat aquesta versió de la gran soprano Maria Callas… continua posant-me la pell de gallina 
I segur que ma mare encara es taparia les orelles per no escoltar-me!
Quan es fa campanya electoral, una ja tem empassar-se els espais promocionals i els anuncis tan i tan dolents que passen abans i després dels telenotícies…
Per altra banda, com destacava Quim Monzó en la seva columna d’avui, el 7 de juny també hi ha eleccions legislatives al Liban… i també en fan publicitat. Però de quin tipus i per a qui? Per a les dones, occidentalitzades, cristianitzades… Adéu a les publis de un mundo mejor: sigues guapa i vota! A veure quina publi tindrem aquí per les eleccions europees del 7 de juny…
