Olé els Eclectic Method i les seves versions audiovisuals reciclades !
Àudio, vídeo, pelis, videoclips, tot el que els hi passi per davant… Ja han col·laborat amb presentacions dels grans: U2, FatBoySlim, Public Enemy, MTV…
M’encanta Tarantino i el matxembrat que fan de la seva obra té un 10!
“Quien como tu perro para creer que eres fantástica”
Audrey Hepburn
Tribute to Quentin Tarantino by Eclectic Method…
Ole!
Si les segones parts mai han estat bones, les terceres ni us explico…
Pescant iniciatives a la xarxa, he trobat la del Dan Meth que fa un ponderació de trilogies de pelis. I jo em pregunto: si la segona no et va molar, perquè mires la tercera? 
Mirant el web del Scheweppes Short Film hi ha curts superinteressants… com aquest que penjo aquí que es diu SIGNS i et pot recordar a un xat de finestra a finestra, a uns originals imans de nevera i com no… a una història d’amor amb bona lletra 
Això sí, la publicitat sutil de Schhh… M’agrada, un 10!
Sí, sí. Heu llegit bé. Si voleu anar als cinemes de Shinjuku Piccadilly, unes noves sales a Tòquio, prepareu la cartera! En aquests cinemes la sala
VIP amb un parell de butaques val 30.000 Yens; al canvi uns 181 euros. Si la voleu llogar per tot l’any, podeu per 30 milions de yens.
O si preferiu una butaca forrada amb pell de disseny italià surt més econòmica, uns 5.ooo Yens, 30 euros.
Les crispetes suposo que són massa vulgars, però serveixen martinis amb diamants a 15.000 € i hamburgueses a 108 €.
Totes les sales disposen d’un model de projector dels millors del mercat: el Christie’s DCP. Al vestíbul principal, hi ha el monitor LCD més gran del moment amb 108 pulgades (Sharp LB-1085 LCD).
La moda del cinema de luxe va nèixer a Austràlia i es va extendre per Bangkok, Singapour, Bombay Dubaï, El Cairo i Tel-Aviv. Als EUA ja
existeixen més de 300 sales d’aquestes característiques. Com a valor afegit, són la repera!, pots reservar per internet les butaques enumerades,
servei d’aparca-cotxes, porter, ludoteca, servei de càtering de luxe…
I a Espanya preferim la pirateria que anar al cine… M’ho apunto per al proper viatge a Japó! Sayonara!
PES (l’alias del director d’animació Adam Pesapane) ens presenta el seu últim curt d’animació titulat “Western Spaghetti”.
No us espereu una peli de sheriffs i indios, sinó més aviat, una suggerència per liquidar els materials de l’oficina tan avorrits… Qui no odia els llampants post-its?
Bon appetit!
Connecting films and audiences in the world’s largest theater
Amb aquest lema s’ha creat el YouTube Screening Room per promocionar el cinema independent. Cada setmana aquest portal que aposta per ser la nova televisió del s.XXI, llançarà 4 pel·lícules amb el permís i consentiment dels seus creadors i, en la seva línia, totalment gratuït. Però també es podran aconseguir còpies físiques en HD i comercialitzar els drets d’emissió, si es els seus autors ho consenteixen. Tot en la web. Si és que aviat no haurem ni de sortir de casa per aconseguir les coses …
YouTube killed the TV star…
Aquesta setmana s’estrena la última pel·lícula de l’Indiana Jones!
Si voleu recordar una de les escenes més famoses de la primera pel·lícula “Indiana Jones y el templo de la perdición” , podeu veure el vídeo que han realitzat uns fans del lego, perquè amb 5 milions de fitxes han muntat una lego-bola gegant. Pregunteu-li els resultats de la paròdia a l’amo del cotxe del final del vídeo…
Tot i que ja tinc els meus anyets, encara sóc devota dels dibuixos animats. Podem dir que les últimes creacions de Pixar, de la que Steve Jobs està al capdavant, o de la DreamWorks, entre l’accionariat figuren nom coneguts com Katzenberg, David Geffen, Paul Allen i l’Spielberg, trenquen la tradició de Disney on primaven els valors com l’amor pur, la valentia, l’honor,… entre d’altres (recordem la Bella i la Bèstia, la Bella dorment, la Ventafocs…) mentre que ara es dediquen a parodiar l’actualitat des d’un punt de vista original i més irreal (sinó que me’n dieu de les nissagues d’Shrek, Monstruos SA, Robots…). Bé, però l’esperada pel·lícula d’aquest estiu és KungFu Panda! Parodia de les parodies de les pel·lícules i sèries televisives d’arts marcials (visca KillBill), KungFu Panda té per prota a un ós panda, doblat per Jack Black. I qui no coneix aquests dies Jack Black? Ja està treballant amb grans directors (podem veure’l encara a les taquilles sota les ordres de Michel Gondry a Rebobine porfavor). I si encara no ens ve a la memòria qui és aquest home -potser el nou JimCarrey?-, podreu trobar una certa semblança amb l’ós panda protagonista de KungFu Panda. Jutgeu per vosaltres mateixos:
