Citant a un profe, el Pinetti, youtube també es podria definir com “el cementiri de vídeos”…
Citant a un profe, el Pinetti, youtube també es podria definir com “el cementiri de vídeos”…

La crisi afecta tots els sectors però vaya una han liat els patrons de navilis a Singapur.
A la pàgina Vesseltracker es pot veure com més de 500 vaixells de càrrega estan ancorats a les afores de Singapur perquè estan a l’atur. Tot i que no hi ha tripulants, deixen els vaixells abandonats a mode de reinvidicació i a l’espera de temps millors. Popularment, ja els anomenen com la “flota fantasma de la crisi”.
Singapur és una de les zones de més tràfic marítim del planeta i afirmen que la flota ja és més que gran que la USA Navy i que la britànica també…
I això em fa recordar a la historieta de:
“érase un náufrago perdido en una isla durante 20 años.
Finalmente, un dia aparece un barco, le hace señales, mandan un bote salvavidas y, al llegar a la orilla, un marinero se baja del bote mientras le da al náufrago un manojo de periódicos viejos y le dice: el capitán le manda sus saludos y le sugiere que antes de ser rescatado se lea ésto. Después, decida si quiere volver a la civilización…”
Espero no veure més sectors en crisi… per cert, en queda algun???
24 hores de cants d’ocells per ràdio online. Si algú ho ha inventat és que hi havia la necessitat?
I recordant el refrany popular: “Amb el cantar es coneix l’ocell i amb el parlar el cervell”.
A mi (els ocells) m’han relaxat una estona
Acabo de trucar a uns coneguts que s’havien de casar aquesta tardor i em comenten que no es casen… mmm, què dir? Ups, no valen les excuses barates de no tinc prou cobertura, se’m talla, pip pip pip… Ni cal aguantar el rotllo que et deixaràn per explicar-te la incòmode situació. Quedem per veure’ns millor. Perquè m’agrada parlar i escoltar a les persones, i no els mòbils o els correus electrònics o els sms… Quan algú es pren la molèstia de venir i parlar-te cara a cara sembla que les coses ja han acabat o QUASI…
De totes maneres, m’ha vingut al cap les figuretes que es posen sobre el pastís nupcial. Que cada cop més com les figuretes dels caganers, van improvitzant personatges:

El teu nòvio és un monstre? Et converteix a tu a la nòvia de Frankenstein… tate!

Fins que el mòbil ens separi?

Versió femenina

Versió masculina …

“Just… shopping”, aquest és un punyal, però molt bo

… ideal

i un clàssic ben aconseguit

D’aquests en conec uns quants…
“El café es fuerte, y abundante, me despierta. Me da calor, me comunica fuerza, es un dolor acompañado de placer. Yo prefiero sufrir a no sentir” – Napoleón Bonaparte
“Esta bebida de Satanás es tan deliciosa que sería una pena dejarla para los infieles… Deberíamos echar de ella a Satanás y convertirla en una bebida cristiana mediante el bautismo” – Papa Clemente VIII, siglo XVI
“Es necesario reconocer que si el café es un veneno, lo es muy lento, puesto que yo bebo bastantes tazas al día desde hace 80 años y mi salud, como pueden ustedes ver, no ha empeorado en absoluto” – Bernard Le Bobier, escritor centenario s. XVII
“El café llega a tu estómago y produce inmediatamente una conmoción. Las ideas empiezan a moverse de un lado a otro como los batallones de un gran ejército en el campo de batalla. Los recuerdos llegan al galope, con las enseñas al viento” – Balzac
“Se cambia más fácilmente de religión que de café” – Georges Moineaux
“El café da la sabiduría a los políticos, hace que distingan lo que vela la noche negra” – Alexander Pope
“Negro como el demonio, caliente como el infierno, puro como un ángel, dulce como el amor” – Descripción de una taza ideal por el Príncipe Talleyrand (s.XVII)
M’imagino que ho volien fer amb tota la bona intenció del món… però on està el pudor, i més en un Telenotícies!!!
Mai havia caigut amb el significat del mític Lorem Ipsum de Cicerón…
L’original de l’obra “Sobre los límites del bien y del mal” de l’any 45 a.C. (!) diu així:
“Neque porro quisquam est qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipisci velit”
i el text que s’utilitza en disseny, s’extreu de l’anterior:
“Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed eiusmod tempor incidunt ut labore et dolore magna aliqua…”
i la traducció del llatí ve a ser:
“Nadie ama al dolor en si mismo…”
Vaja, ara cada cop que vegi un esborrany de disseny pensaré en el dur desig de viure…
Sushi on the go… si el Sushi està de moda que podem fer per desprestigiar-lo? Bé, aquí entra en joc els reis del menjar basura, els americans.
Quina n’han fet ara? inventar el Sushi Popper, o el pirulo de sushis per aclarir-nos. A més, de tonyina amb salsa picant!!! influència mexicana (com a tot arreu on vulguis anar a menjar dels EUA trobaràs que el cuiner és mexicà).
Bé, la cosa es començarà a vendre aquest estiu pels EUA i per la resta de continents progressivament. Jo no m’ho creia fins que ho he vist… I tot i que no sé pillar-los amb palillos em nego a menjar-me un sushi sense sucar-lo jo mateixa amb soja i wasabi!