Si fem un còctel poden sortir coses com aquesta o una pel·lícula a l’estil “el fin de los días”… Hi ha gustos per tothom!

Citant a un profe, el Pinetti, youtube també es podria definir com “el cementiri de vídeos”…

“The mediocre teacher tells.

     The good teacher explains.

     The superior teacher demonstrates.

     The great teacher inspires. “

Marca DC:  molt ianqui, molt urban, molt jackass… però espectacular!!!

No ho intenteu fer amb el vostre cotxe… però potser amb el del sogre…

La feina de creatiu-copy, escriptor, cantant, guionista… acostuma a ser increïble, sorprenent… i moltes vegades subrealitsta

Total, quants cops li has dit a un amic o a la parella: “no m’expliquis un cuento”?

Canal+ s’apunta un “tantu” pels seus guionistes i creatius, una feina que moltes vegades no reconeixem… :

Via: ana – elconfidencial

Con dos cojones, “Soy Underwear” – Soy Calzoncillos como traducen para nosotros, es cola al programa de Buenafuente amb uns 7 minuts de publicitat en prime time gratuïta. Algú tindrà un jamón per Nadal!

Tot i la jugada brillant, per cert, de l’Agència de Soy Calzoncillos, al fer les seves relacions públiques amb el programa de Buenafuente, es mereixen un post per la gràcia del Berto i l’autèntic Joan (músic del Terrat)…

Acabo de descobrir els Pomplamoose Music, la Nataly Dawn i el Jack Conte, i m’ha impressionat la seva posada en escena, la seva música versionada i, sobretot, les seves dues normes per fer els seus clips:

1. Tot el que veus és el que sents (no hi ha doblatge ni edició de so posterior)

2. I si tu pots sentir-ho, en algun lloc també el veuràs! (no amaguen cap instrument ni so)

M’agrada La Vie en Rose, original d’Edith Piaf, però haig de destacar la bona feina que fan amb totes les altres cançons; com el Single Ladies de la Beyonce, el September! o el Mrs. Robinson de Simon and Garfunkel

M’encanta aquest segon vídeo amb el “monstre de les galetes”, la iaia ballant i la felicitació d’aniversari!!! Youtube és genial

Com et sents quants estàs costipat?

L’anunci de Kleenex és genial! El retrat que fa àcidament d’un costipat i que encara ho suavitzen amb un bebé va de:

- nas encetat, mocós,

- el cap et roda, tens maldecap i febre probablement…

-no notes els sabors a les coses, i perds la gana…

- et molesta la llum, els sorolls (moltes vegades també qui et cuida, però com que estàs malalt, aguantes el poc tipo que et queda… allò que diuen… quan hi ha necessitat te tragues l’orgull!)

 i com no, tot per culpa d’un virus que està donant pel…

Srs. de Sara’s Secret,

He mirat i re-mirat el seu anunci i, la veritat, cada cop el trobo més rídicul.  Francament rídicul. Tot i que confeso que la primera vegada m’ha arrancat un somriure d’estupor.

Primer de tot, no em queda clar si els vegeterians estarien molt d’acord amb l’anunci, no vegis la cara que se li queda al cogombre de pensar que no se’l mengen…

Tampoc vull entrar en temes escatològics, però es podia haver esmerat més el dissenyador en recrear el “pepino”… que s’assembla més a un dels cucs de l’anunci de bollycao per dir alguna cosa fina…

I per últim, amb quina cara vas a comprar a sara’s secret? Si t’acusen de pervertir cogombres, ves a saber com et classifiquen depenent de l’article que els hi compris…

Com s’acomiaden a l’anglesa: Sincerely,

Les càmeres a alta velocitat donen uns escenes espectaculars.

I com no, la publicitat se’n serveix. Hi ha molts anuncis que les utilitzen per impactar més ràpidament a l’espectador; però hi ha algunes peces que són autèntiques perfomances, plenes de textures, colors…

Podeu veure, per exemple, l’anunci de les postres de fruites que fa una pinta… mmmm… exquisita!